Trobada a Campos.

Hem partit amb el dinar al coll, alguns ni han dinat.
Tot ha anat bé fins que a mig camí, en Mayol ha telefonat a na Covera per saber on havíem quedat. Quan hem partit, nosaltres, els gegants hem partit davant, na Xesca ha anat a posar benzina, i els altres han partit. Bé, els altres no, perquè un parell de "sujetas" han quedat per anar amb el cotxo den Mayol. Idò en Mayol telefona per saber on ha d'anar i na Covera, que anava amb el cotxe amb na Xesca i en Joanet Bibi, li demana si ha recollit les nines, i ell li diu que no i que ja és passat Montuïri.
Na Covera ha pensat que el seu germà, na Cataline i en Toniet Prim havien de partir un poc més tard, i els telefona per dir-li al germà que agafàs a les nines. Però en Toni li contesta que ja són pel camí. Quin desastre!!! Telefonaven a les nines i no contestaven, en Parrec i companyia no sabien res i també provaven de telefonar...
En Rafel havia dit que segurament vendria però no ho sabia segur, així que na Xesca, ja entrant a Campos, li telefona per dir-li que dugués les nines. Ell li diu que digui a les nines que vagin cap a ca na Benita, que havia de venir amb en Rafel i si no hi cabien tots dins un cotxe, ella duria el seu. Aconsegueixen telefonar a les nines i les avisen de com ho han de fer... uffff, ja està, quina nirviada!
Amb tot això, ja som a Campos, i ens comencen a desvestir. I mirau quina cosa que arriba en Mayol, cotxe buit i riguent... se'n va a aparcar i OH! SORPRESA!! compareixen les 3 nines que havíem deixat!!!!! resulta que ens havien fet una broma.. però i tot el dispositiu de cridades? Quan les veu na Xesca, ja respira i decideix que ha d'avisar en Rafel que li contesta riguent i li diu que ja ho sabia i que tot era una broma.
Na Covera i na Xesca havien perdut les rialles una estona i, sense comptar el dineral en cridades, varen riure molt quan veren tota la infraestructura que s'havia muntat en segons per fer una broma divertida.
Passant a una altra cosa, la Trobada ha anat molt bé, una altra vegada hem anat els primers just a darrera els amfitrions. Els campaners són molt divertits, sobretot els de l'associació. Els més joves, en Bibi i companyia, se feren molt amics den Sebastià, na Xesca, den Guillem, i el cap de colla és un encant d'homo.
Però com que la realitat supera la ficció, hora d'anar a sopar, tothom s'encolca dins els cotxos i na Ferrioleta i en Rialles queden a esperar en Miki per anar amb el seu cotxe. I sí, quan arribam al restaurant, en Miki ja era allà. Na Neus avisa de que els hem deixat. Havia de ser na Maria... no podia ser d'altra.
Com que no parteixen tot d'una a cercar-los, l'altra gegantera amb idees de bomber barato pensa que ha de partir a peu, sense dir res, a les fosques i per la carretera. Quan els nins avisen en Miki parteix correguent amb el cotxe a cercar-los. El problema va ser que al final, amb na Maria, en Rialles i els rescatadors eren 8 dins el Corsita.
Quan arribaren, na Xesca els va renyar, a uns per quedar sense avisar a qui els ha de recollir, i als altres per partir sense dir res als grans. Na Xesca se compixava de rialles a l'hora de renyar-los, però ho havia de fer.
Au, ja hi érem tots, ja era hora de sopar i trobaren un buffet amb tota: no se quantes castes d'ensalades, dues sopes, formatge i salami, envinagrats i olives de moltes classes, 3 plats de carn, dos de peix, caragols, una taulada de postres i gelats... un luxe de sopar. Cantàrem i ballarem per fer baixar la sopada que pegàrem i cap a Santa Eugènia s'ha dit. Aquesta vegada sí que partírem tots!