Hola geganters i geganteres,només vos voliem dir que acabam de rebre una telefonada des de Vilafranca del Penedés per demanar-mos si hem de ser a la trobada d'Inca. Se veu que aquesta gent, na Xesca ha xerrat amb un tal Jordi, estan interessats en veure'ns i fotografiar-nos. Què vos pareix?
Aquest fet és important perquè així obrim fronteres més enllà de Mallorca i si volem sortir, convé que tenguem contactes amb tota aquesta gent. Està molt bé que ja ens coneguin a Catalunya, la cuna dels gegants, no ho trobau?Estam tots d'enhorabona!
dilluns, 22 d’octubre del 2007
diumenge, 21 d’octubre del 2007
Trobada a Campos.

Hem partit amb el dinar al coll, alguns ni han dinat.
Tot ha anat bé fins que a mig camí, en Mayol ha telefonat a na Covera per saber on havíem quedat. Quan hem partit, nosaltres, els gegants hem partit davant, na Xesca ha anat a posar benzina, i els altres han partit. Bé, els altres no, perquè un parell de "sujetas" han quedat per anar amb el cotxo den Mayol. Idò en Mayol telefona per saber on ha d'anar i na Covera, que anava amb el cotxe amb na Xesca i en Joanet Bibi, li demana si ha recollit les nines, i ell li diu que no i que ja és passat Montuïri.
Na Covera ha pensat que el seu germà, na Cataline i en Toniet Prim havien de partir un poc més tard, i els telefona per dir-li al germà que agafàs a les nines. Però en Toni li contesta que ja són pel camí. Quin desastre!!! Telefonaven a les nines i no contestaven, en Parrec i companyia no sabien res i també provaven de telefonar...
En Rafel havia dit que segurament vendria però no ho sabia segur, així que na Xesca, ja entrant a Campos, li
Amb tot això, ja som a Campos, i ens comencen a desvestir. I mirau quina cosa que arriba en Mayol, cotxe buit i riguent... se'n va a aparcar i OH! SORPRESA!! compareixen les 3 nines que havíem deixat!!!!! resulta que ens havien fet una broma.. però i tot el dispositiu de cridades? Quan les veu na Xesca, ja respira i decideix que ha d'avisar en Rafel que li contesta riguent i li diu que ja ho sabia i que tot era una broma.
Na Covera i na Xesca havien perdut les rialles una estona i, sense comptar el dineral en cridades, varen riure molt quan veren tota la infraestructura que s'havia muntat en segons per fer una broma divertida.
Passant a una altra cosa, la Trobada ha anat molt bé, una altra vegada hem anat els primers just a darrera els amfitrions. Els campaners són molt divertits, sobretot els de l'associació. Els més joves, en Bibi i companyia, se feren molt amics den Sebastià, na Xesca, den Guillem, i el cap de colla és un encant d'hom

Però com que la realitat supera la ficció, hora d'anar a sopar, tothom s'encolca dins els cotxos i na Ferrioleta i en Rialles queden a esperar en Miki per anar amb el seu cotxe. I sí, quan arribam al restaurant, en Miki ja era allà. Na Neus avisa de que els hem deixat. Havia de ser na Maria... no podia ser d'altra.
Com que no parteixen tot d'una a cercar-los, l'altra gegantera amb idees de bomber barato pensa que ha de partir a peu, sense dir res, a les fosques i per la carretera. Quan els nins avisen en Miki parteix correguent amb el cotxe a cercar-los. El problema va ser que al final, amb na Maria, en Rialles i els rescatadors eren 8 dins el Corsita.
Quan arribaren, na Xesca els va renyar, a uns per quedar sense avisar a qui els ha de recollir, i als altres per partir sense dir res als grans. Na Xesca se compixava de rialles a l'hora de renyar-los, però ho havia de f
Au, ja hi érem tots, ja era hora de sopar i trobaren un buffet amb tota: no se quantes castes d'ensalades, dues sopes, formatge i salami, envinagrats i olives de moltes classes, 3 plats de carn, dos de peix, caragols, una taulada de postres i gelats... un luxe de sopar. Cantàrem i ballarem per fer baixar la sopada que pegàrem i cap a Santa Eugènia s'ha dit. Aquesta vegada sí que partírem tots!

dimecres, 17 d’octubre del 2007
Trobada de Campos
Geganters i geganteres,
Dissabte dia 20 toca anar a Campos, supòs que ho teniu tots present.
Haurem de partir ben prest. Hem quedat a les 2:30 a Can Prim per fer el cafè o a les 2:45 al Centro per carregar i partir.
A les 4:30 és la plantada, per això convé estar a punt a les 3, mitja horeta de camí, i preparar-nos sense pressa i, com sempre, si sobra temps, un cafetó o un xicolate.
Recordau que pot ser que hora de partir faci calor, però al vespre fa més fresca així que convé dur una jaqueta o la sudadera (dessuadora se diu ben dit) blava pel sopar.
Com sempre, no esperarem a ningú per partir. Si heu de venir cap allà directament, recordau que a les 4:30 és la plantada.
Esperem que no plogui, ja que els de Campos ens cauen bé.
Una abraçada geganta de n'Eugènia i en Bernat.
Dissabte dia 20 toca anar a Campos, supòs que ho teniu tots present.
Haurem de partir ben prest. Hem quedat a les 2:30 a Can Prim per fer el cafè o a les 2:45 al Centro per carregar i partir.
A les 4:30 és la plantada, per això convé estar a punt a les 3, mitja horeta de camí, i preparar-nos sense pressa i, com sempre, si sobra temps, un cafetó o un xicolate.
Recordau que pot ser que hora de partir faci calor, però al vespre fa més fresca així que convé dur una jaqueta o la sudadera (dessuadora se diu ben dit) blava pel sopar.
Com sempre, no esperarem a ningú per partir. Si heu de venir cap allà directament, recordau que a les 4:30 és la plantada.
Esperem que no plogui, ja que els de Campos ens cauen bé.
Una abraçada geganta de n'Eugènia i en Bernat.
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Trucada des de Granollers
Hola geganters i geganteres,
avui hem rebut una cridada des de Granollers. Si no ho sabíeu, nosaltres, en Bernat i n'Eugènia, vàrem néixer allà. Ens varen fer al taller Sarandaca.
Avui ens han cridat des d'allà perquè volen una fotografia per l'àlbum familiar. Ens ha fet molt feliços tenir notícies dels nostres pares.


Ens han demanat unes fotografies per posar a la seva web , així que ara en penjam un parell de sortires que hem fet.
avui hem rebut una cridada des de Granollers. Si no ho sabíeu, nosaltres, en Bernat i n'Eugènia, vàrem néixer allà. Ens varen fer al taller Sarandaca.
Avui ens han cridat des d'allà perquè volen una fotografia per l'àlbum familiar. Ens ha fet molt feliços tenir notícies dels nostres pares.

Ens han demanat unes fotografies per posar a la seva web , així que ara en penjam un parell de sortires que hem fet.
dijous, 11 d’octubre del 2007
Un cap de setmana de descans
Hola amics i amigues del món geganter.
Vos he de donar un parell d'informacions geganteres i alguna cosa que ens ha cridat l'ateció.
Primer de tot vos hem de dir que a la fi tenim un cap de setmana lliure de compromisos geganters ja que vàrem avisar els felanitxers de que no hi aniriem.
Per una altra banda, vos he de dir que avui hem rebut una convidada de Marratxí, per anar a la trobada de dia 4 de novembre. El problema és que na Xesca serà a Valladolid cantant amb la seva coral, així que si decidim d'anar-hi algú altre s'haurà d'encarregar de la coordinació de la sortida. Segur que no serà cap problema.
Una altra cosa que vos volia dir és que hi ha un Flickr amb un parell d'entrades fotogràfiques nostres. El Flickr en qüestió és d'un tal Fabian que, na Xisca se pensa que es son pare d'un dels seus millors amics, en Bono, per això farà unes investigacions per saber qui és aquest aficionat als gegants que li agradam i ens ha fet fotos.
Per acabar, vos record que dia 20 anam a Campos, però properament vos posarem les indicacions sobre l'horari de partir i el de la plantada.
Amics i amigues dels gegants, no vos banyeu que plou.
Una abraçada geganta de n'Eugènia i en Bernat.
Vos he de donar un parell d'informacions geganteres i alguna cosa que ens ha cridat l'ateció.
Primer de tot vos hem de dir que a la fi tenim un cap de setmana lliure de compromisos geganters ja que vàrem avisar els felanitxers de que no hi aniriem.
Per una altra banda, vos he de dir que avui hem rebut una convidada de Marratxí, per anar a la trobada de dia 4 de novembre. El problema és que na Xesca serà a Valladolid cantant amb la seva coral, així que si decidim d'anar-hi algú altre s'haurà d'encarregar de la coordinació de la sortida. Segur que no serà cap problema.
Una altra cosa que vos volia dir és que hi ha un Flickr amb un parell d'entrades fotogràfiques nostres. El Flickr en qüestió és d'un tal Fabian que, na Xisca se pensa que es son pare d'un dels seus millors amics, en Bono, per això farà unes investigacions per saber qui és aquest aficionat als gegants que li agradam i ens ha fet fotos.
Per acabar, vos record que dia 20 anam a Campos, però properament vos posarem les indicacions sobre l'horari de partir i el de la plantada.
Amics i amigues dels gegants, no vos banyeu que plou.
Una abraçada geganta de n'Eugènia i en Bernat.
diumenge, 7 d’octubre del 2007
Resum de la Trobada de Llucmajor i festa de la Cultura i l'Esport
Avui ha estat un final passat per aigua... quines coses! amb la calorada que hem passat durant la cercavila, no ho pareixi
a mai que fes aquesta aiguada.
Ahir se va fer al poble una festa on totes les entitats del poble presenten les activitats que tenen previstes fer durant el proper curs. Nosaltres, en Bernat i jo, també hi érem. Se varen apuntar un grapat de persones per ser geganters i férem un parell de ballets, un parell exacte, dos.
Estam una mica tristons perquè pareix que encara hi ha gent que no vol apreciar els gegants, però aquestes persones no ens a
turaran, nosaltres som més grans i amb la colla, som més gent! Ja ho he dit! Però amb el ball que vàrem
fer, els deixàrem ben fotuts, no s'ho pensaven mai que tenguessin ballad
ors tan bons en aquest poble!
Els geganters estaven contents perquè pogueren deixar el camió apunt per no haver de fer la dematinada tan grossa per anar a Llu
cmajor.
La trobada de Llucmajor ha estat bé, sobretot el dinar! De bon dematí la cap de colla estava nerviosa perquè passava pena de si hi hauria prou portadors... aquesta Xesca sempre passa pena... En Joan Morey no podia venir, en
Miki
no hi era, en Toniet Prim estava lesionat, en Santi no venia... quina panorama! Hem partit amb 2 portadors experimentats, en Pep Lluis i en Parrequet, un de mitjà, en Gafet, i dos de tendres en Mayolet i en Rafel.
Tot ha anat una monada: els tendres
han fet un ball i tot, el conjunt, i ho han fet beníssim! Enhorabona Rafels, avui ha estat una bona estrena de ball.
El dinar ha estat gros! Al restaurant Galdent, dins una cova excavada dins el marès, hem fet un dinar que pareixia de noces d'un temps: aperitiu, arròs brut, porcella, pollastre i xot, i gelat amb gató. El cafè no l'hem fet perquè el temps s'ha embrutat i els geganters passàvem pena de que no arribàssim massa banyats.
Hem rigut molt perquè teníem els de la banda de xeremiers de Palma al costat i ells han fet una festassa amb les xeremies, i els flabiols! Quina burreria més sana que passegen!Fins i tot hem ballat el jaleo.

Ahir se va fer al poble una festa on totes les entitats del poble presenten les activitats que tenen previstes fer durant el proper curs. Nosaltres, en Bernat i jo, també hi érem. Se varen apuntar un grapat de persones per ser geganters i férem un parell de ballets, un parell exacte, dos.

Estam una mica tristons perquè pareix que encara hi ha gent que no vol apreciar els gegants, però aquestes persones no ens a



Els geganters estaven contents perquè pogueren deixar el camió apunt per no haver de fer la dematinada tan grossa per anar a Llu

La trobada de Llucmajor ha estat bé, sobretot el dinar! De bon dematí la cap de colla estava nerviosa perquè passava pena de si hi hauria prou portadors... aquesta Xesca sempre passa pena... En Joan Morey no podia venir, en


Tot ha anat una monada: els tendres

El dinar ha estat gros! Al restaurant Galdent, dins una cova excavada dins el marès, hem fet un dinar que pareixia de noces d'un temps: aperitiu, arròs brut, porcella, pollastre i xot, i gelat amb gató. El cafè no l'hem fet perquè el temps s'ha embrutat i els geganters passàvem pena de que no arribàssim massa banyats.
Hem rigut molt perquè teníem els de la banda de xeremiers de Palma al costat i ells han fet una festassa amb les xeremies, i els flabiols! Quina burreria més sana que passegen!Fins i tot hem ballat el jaleo.
divendres, 5 d’octubre del 2007
Trobada a Llucmajor
Uep!
Qùe vos va entrar molta d'aigua del cap de fibló? Per ca nostra va fer desastres però no ens vàrem banyar, estàvem a cobro.
Recordau que diumenge anam a Llucmajor.
Ens haurem d'aixecar un poc prest, però valdrà la pena.
Les fires de Llucmajor són de les més antigues i famoses de Mallorca, per això és important que els taujans hi facem la passadeta. No ho trobau?
Els geganters hem de partir a les 9:30 de damunt el sagrat. Si veniu cap allà directes, hem de plantar a les 11 al carrer del Convent. Pensau que aparcar i moure's per dins Llucmajor és complicat, i un dia de fira, encara ho és més.
El dinar serà a Galdent, unes coves que tenen cert renom.
Si no veniu o veniu tard o el que sigui, com sempre avisau na Xisca que si no se posa molt nerviosa i crida molt... és un poc histèrica, però què hi farem... Déu ens fa a tots...
Ah! i recordau que dissabte horabaixa serem al pati de les Escoles per fer un ballet o dos, i presentar els projectes que tenim com a Associació cultural.
El tema de la música està en marxa, necessitam músics, portadors, passejadors...
Ara sí, salut a tots, molts d'anys als Xiscos i Xisques, i ens veim aquest cap de setmana per riure, passar-ho bé.
Geganteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeers! Ué!
Qùe vos va entrar molta d'aigua del cap de fibló? Per ca nostra va fer desastres però no ens vàrem banyar, estàvem a cobro.
Recordau que diumenge anam a Llucmajor.
Ens haurem d'aixecar un poc prest, però valdrà la pena.
Les fires de Llucmajor són de les més antigues i famoses de Mallorca, per això és important que els taujans hi facem la passadeta. No ho trobau?
Els geganters hem de partir a les 9:30 de damunt el sagrat. Si veniu cap allà directes, hem de plantar a les 11 al carrer del Convent. Pensau que aparcar i moure's per dins Llucmajor és complicat, i un dia de fira, encara ho és més.
El dinar serà a Galdent, unes coves que tenen cert renom.
Si no veniu o veniu tard o el que sigui, com sempre avisau na Xisca que si no se posa molt nerviosa i crida molt... és un poc histèrica, però què hi farem... Déu ens fa a tots...
Ah! i recordau que dissabte horabaixa serem al pati de les Escoles per fer un ballet o dos, i presentar els projectes que tenim com a Associació cultural.
El tema de la música està en marxa, necessitam músics, portadors, passejadors...
Ara sí, salut a tots, molts d'anys als Xiscos i Xisques, i ens veim aquest cap de setmana per riure, passar-ho bé.
Geganteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeers! Ué!
dimarts, 2 d’octubre del 2007
La Padrina: Madò Coloma
Madò Coloma és la geganta de l'associació "Societat i costums" de Campos i és la nostra padrina.
Coloma Abrines Vidal, coneguda com madò Coloma Solera, va néixer el 28 de desembre de 1887 i va morir quan només li faltaven 4 mesos per ser centenària. Va fer de cuinera a distintes cases molt importants, de les quals en destacarem Raixa, la més coneguda.
Madò Coloma no sabia ni llegir ni escriure però a principis de l'any 60 va començar a dictar a Miquel Pansa totes les coses que ella sabia de cuina mallorquina.
D'aquests dictats, la impremta Roig, l'any 1961 va editar el llibre "Cocina Selecta Mallorquina", però tothom el coneix com el llibre de madò Coloma. És el llibre de cuina mallorquina més famós de la història i se considera una petita joia de la cultura de l'illa.
Després de morir, madò Coloma fou condecorada pel Govern Balear amb la distinció "Àngel de la Llotja".
El seu gegant va ser fet al mateix taller que ens feren a nosaltres, el taller Sarandaca de Granollers, per això, en certa manera, som una mica parents.
A Camps
Va ser gràcies a l'associació "Societat i costums" de Campos que nosaltres poguérem tenir la nostra roba apunt per a la presentació i el bateig. Nosaltres encara érem per Granollers i les Mestresses de casa de Santa Eugènia cosien les robes amb les mides de madò Coloma, perquè més o menys, tenim la mateixa talla.
Coloma Abrines Vidal, coneguda com madò Coloma Solera, va néixer el 28 de desembre de 1887 i va morir quan només li faltaven 4 mesos per ser centenària. Va fer de cuinera a distintes cases molt importants, de les quals en destacarem Raixa, la més coneguda.
Madò Coloma no sabia ni llegir ni escriure però a principis de l'any 60 va començar a dictar a Miquel Pansa totes les coses que ella sabia de cuina mallorquina.
D'aquests dictats, la impremta Roig, l'any 1961 va editar el llibre "Cocina Selecta Mallorquina", però tothom el coneix com el llibre de madò Coloma. És el llibre de cuina mallorquina més famós de la història i se considera una petita joia de la cultura de l'illa.
Després de morir, madò Coloma fou condecorada pel Govern Balear amb la distinció "Àngel de la Llotja".
El seu gegant va ser fet al mateix taller que ens feren a nosaltres, el taller Sarandaca de Granollers, per això, en certa manera, som una mica parents.
A Camps
Va ser gràcies a l'associació "Societat i costums" de Campos que nosaltres poguérem tenir la nostra roba apunt per a la presentació i el bateig. Nosaltres encara érem per Granollers i les Mestresses de casa de Santa Eugènia cosien les robes amb les mides de madò Coloma, perquè més o menys, tenim la mateixa talla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)